L´HIMNE NACIONAL:
ELS SEGADORS
ORIGEN
L´himne nacional de Catalunya té els seus orígens en una cançó popular del segle XVII que va aparèixer durant la guerra que va enfrontar els catalans comandats per Pau Claris, president de la Generalitat, contra el rei Felip IV i el seu privat, el comte-duc d´Olivares.
Per comprendre una mica tot això explicaré el motiu d´aquesta guerra, coneguda com a "Guerra dels Segadors" , la qual va inspiar la lletra dels segadors.
Poc després d´ésser anomenat rei Felip IV, Espanya va entrar de ple en la Guerra dels Trenta Anys, centrant-se en mantenir l’hegemonia a Europa. Això va comportar la necessitat d’aconseguir més recursos per a les campanyes, dictant la monarquia diferents mesures: nous impostos, lleves, allotjament de soldats, etc. Aquestes mesures topaven amb les Constitucions de Catalunya, que el mateix rei havia jurat, i eren l’origen d’enfrontaments i aldarulls entre el poble i la soldadesca, menant a una espiral de violència, sobretot en zones rurals amb llarga tradició d’autoorganització.
El 7 de juny de 1640, diada de Corpus, centenars de pagesos que s’havien aplegat a la Rambla de Barcelona es van revoltar a causa d’un incident fortuït en que resultà ferit un pagès, afegint-se nombrosos ciutadants a la revolta dels segadors. Aquests incidents van acabar amb la mort del virrei comte de Sta. Coloma.
La Cort de Madrid va demanar responsabilitats polítiques a les autoritats catalanes que es negaren a assumir-les. Aleshores, els espanyols decidiren d’ocupar militarment el Principat. Els catalans van organitzar un exèrcit i sol·licitaren ajuda a Lluis XIII, rei de França, proclamant-lo Comte de Barcelona.
L’exèrcit catalano-francès va derrotar el castellà, començant així una guerra, que duraria fins al 1652, de tràgics resultats per Catalunya.
Anys més tard, durant la República, i donat que es trobava aquest himne massa belicòs, es va crear una nova cançó estrenada el 18 d’abril de 1931, però el públic assistent a l’estrena va reclamar enèrgicament "Els Segadors", i d’aquesta manera va ser consagrat com a himne nacional.
Durant la dictadura franquista es va prohibir, encara que es va continuar cantant, malgrat la prohibició, en alguns actes com durant l’enterrament de l’abat Escarré a Montserrat o l’onze de setembre de 1970 en que pels volts de l´Arc del Triomf van començar a sonar de sobte les notes dels Segadors, combinades amb proclames nacionalistes.
Finalment, l’onze de setembre de 1976 ja es va poder cel·lebrar la diada nacional de Catalunya i els assistents a aquesta celebració, realitzada a Sant Boi, van cantar l’himne dirigits pel mestre Oriol Martorell.