GEOGRAFIA I HISTÒRIA DEL MONESTIR
"Rosa d’abril"
L’any 876 el comte de Barcelona Guifré el Pelós va fer fora els sarraïns de la muntanya de Montserrat i el culte cristià es va escampar per diversos indrets del massís.
L’origen del monestir de Montserrat és obra de l’abat Oliba, qui va transformar vers l’any 1025 una petita ermita de la part alta de la muntanya dedicada a Santa Maria en un cenobi sota la dependència del monestir benedictí de Ripoll.
Gradualment, la comunitat de Montserrat va adquirir personalitat pròpia i el papa Benet XIII ho va reconèixer convertint Montserrat el 1409 en una abadia independent. Aquesta independència va durar pocs anys, perquè el 1493, Ferran II de Catalunya-Aragó, comte de Barcelona i rei de Castella, va annexar Montserrat al monestir de San Benito de Valladolid, amb les corresponents tibantors per les imposicions culturals i polítiques dels monjos castellans a les del país. Aquesta situació va durar fins el 1811 en que les tropes napoleòniques van destruir el monestir. Finalment, l’any 1835, els monjos castellans retornen definitivament al seu país i durant uns anys es paralitza l’activitat religiosa.
L’abat Josep Blanch reobre el 1844 el monestir i el 1862, l’abat Muntadas inicia un procés de reconstrucció, i, coincidint amb un augment del sentiment nacional, l’any 1888 va tenir lloc la solemne coronació de la Mare de Déu de Montserrat com a Patrona de Catalunya, fixant-se la data anyal de celebració el 27 d’abril. Així, el santuari de Montserrat va arribar a sintonitzar de ple amb la religiositat del poble català i amb l’esperit nacionalista que sempre portarà associat.
Finalment culmina aquesta etapa de reconstrucció amb els abats Antoni M.Marcet (1912-46) i Aureli M.Escarré (1946-1968). Aquest últim va haver de prendre durant la dictadura franquista el trist camí de l’exili l’any 1963 a causa de unes declaracions en que criticava el règim franquista. Durant el franquisme, Montserrat va aplegar la resistència interior davant la dictadura (l’any 1939 el monestir va ser testimoni d’una tancada d’intelectuals com a protesta per la condemna a pena de mort d’uns presos polítics bascos) i ara, la democràcia i llibertat catalanes aconseguides grácies a l’esforç d’aquells compatriotes, ha establert com a punt obligat de referència per qualsevol celebració que pels catalans tingui un significat especial l’abadia de Montserrat.
Montserrat també crida l´atenció per les seves muntanyes que són molt singulars; ja que tenen gran quantitat de canals i monòlits procedents de complicats processos geològics, iniciats fa 60 milions d´anys, i que adopten curioses formes: els Plecs del Llibre i el Cavall Bernat entre altres.