LA SARDANA

SARDANES IMPORTANTS

Algunes sardanes famoses es van basar en poemes: "L’Empordà", "Les fulles seques", "La sardana de les monges". D’altres van esdevenir en símbols patriòtics: "Juny", de Juli Garreta, "La Santa Espina" de Joan Maragall i Enric Morera, "La sardana de la Pàtria" de Joan Llongueres, o "Empordà i Rosselló" de Josep Sebastià Pons i Morera.

Hi ha una festivitat anomenada Diada de la Sardana que se celebra a Montserrat el diumenge anterior a la festivitat de la mare de Déu.

ESTRUCTURA DE LA SARDANA

Introducció (flabiol)

1ª tirada de curts

2ª tirada de curts

1ª tirada de llargs

2ª tirada de llargs

3ª tirada de curts

4ª tirada de curts

3ª tirada de llargs

4ª tirada de llargs

Contrapunt (flabiol)

5ª tirada de llargs

Contrapunt (flabiol)

6ª tirada de llargs

Punt final

 

TIPUS DE SARDANES

Sardana de concert. Encara que es pot ballar es més propia d’una audició.

Sardana coral. Permet ser cantada.

Sardana obligada. En ella sobresurt un instrument: la tenora, el tible, el fiscorn o el flabiol.

Sardana revessa. El compositor fa difícil distingir els curts dels llargs i estableix un repte als dansaires, essent especialment utilitzada en els concursos de sardanes.

Sardana de germanor. Es balla al final d’un concurs o d’una festa.

Sardana de punt lliure. Els dansaires introdueixen jocs de peus sense deixar el compàs o la rotllana.