ORIGEN
La nostra bandera nacional, coneguda popularment com les Quatre barres o la Senyera, és una de les més antigues del món.
Aquest símbol correspon a un escut que té la mateixa descripció heràldica: en camper d’or, quatre faixes/pals de gules.
Si retrocedim en el temps (segle XII, any 1150) trobem que en un segell del comte de Barcelona (Ramon Berenguer IV) apareix la primera mostra de l’escut català.
A partir del segle XIV, com la imaginació medieval no acceptava veure signes sense sentit ni explicació en un blasó, van començar a aparèixer les anomenades llegendes heràldiques i la nostra bandera com és natural en té una.
La llegenda explica que els quatre pals de gules de la Senyera procedeixen del gest d´un emperador franc que, admirat pel coratge que havia demostrat Guifre I el Pelós al camp de batalla, quan aquest es trobava greument ferit, mullà quatre dits de la mà en sang de la ferida i els va passar verticalment sobre l´escut del comte que era simplement daurat. Aquesta anècdota és evidentment falsa i es pot demostrar amb facilitat ja que el comte Guifre I morí l´any 897 i l´heràldica, com ja hem dit, no apareix fins molt més tard.
